El viatger cansat i la dona berber
Fa molts anys, a les muntanyes Atlas, on viuen els berbers, va arribar un viatger buscant alberg.
Un camperol el va invitar a casa seva i, seguint els costums del seu poble, va plomar un parell de gallines perquè sopés amb ell i la seva dona.
Després va sortir a buscar una mica de mel, i va deixar el viatger descansant.
La seva dona, amb el seu fill embolicat en un faldellí a l'esquena, s'escarrassava a la cuina: feia molt temps que no menjaven gallina.
El seu fill es va despertar i va començar a plorar. Però la seva mare no el sentia, estava embadalida per l'aroma de la cassola.
El nen plorava i plorava.
El viatger no podia descansar amb aquell plor, i es va apropar a la cuina.
Què té aquest nen? No em deixa descansar.
Això no li va agradar gaire a la dona: potser el seu fill no podia fer el que volgués a la seva pròpia casa?
I la dona li va respondre així al viatger que volia descansar:
Escolti, senyor: aquest nen plora cada vegada que ve un viatger, i no es calma fins que arriba el meu marit amb el seu ganivet: li talla les orelles al viatger i les hi dóna al nostre nen perquè jugui amb elles.
I encara que estava molt cansat, el viatger va agafar la seva motxilla i va sortir corrent de la casa del jove matrimoni berber.
Llavors la dona va amagar la cassola, i quan va arribar el seu marit li va dir així:
El viatger s'ha escapat amb les gallines.
El jove berber, indignat, va sortir rere el viatger lladre, cridant:
No t'emportis les dues, deixa-me'n una!
Però el viatger, com que no volia perdre cap de les seves dues orelles, corria cada vegada més ràpid.
I mentre ells corrien i corrien, la jove berber es va menjar la cassola sencera amb el seu fill.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell