Els peus perduts
En el que avui és Turquia hi ha un lloc anomenat Karatepe, que existia ja el segle vuitè abans de la nostra era.
En aquell temps els homes de Karatepe anaven mal calçats, perquè havien de caminar entre roques i senders de muntanya i el material de les seves sandàlies era de mala qualitat.
Un dia va aparèixer un sabater a Karatepe.
Anava elegantment calçat, i al seu carro portava cuir d'excel·lent qualitat.
Els homes de Karatepe van llançar les seves sandàlies al foc i li van ordenar que els fes calçat nou per a tots.
Mentre el sabater preparava el seu taller, els homes es van asseure a l'ombra menjant olives.
I el centre d'aquell cercle era un munt de peus bruts i descalços.
—Mireu!, hem barrejat els nostres peus! —va dir un home.
—Quin és el meu peu dret? —va dir un altre.
—I el meu esquerre? —va dir un tercer.
Ningú no sabia on tenia els peus, tots eren iguals, bruts i nus, i era impossible distingir-los.
Llavors van cridar el sabater.
—Sabater, ajuda'ns: no podem trobar els nostres peus, estan tots barrejats.
El sabater va deixar el cuir i les seves eines de tallar i cosir, i va empunyar una vara d'avellaner que portava per arriar la seva mula.
—No sabem quins són els peus de cada un.
El sabater es va posar a colpejar els peus amb la vara d'avellaner.
—Ai!
—Ai! ai!
—Ai, ai, ai!
Cada vegada que colpejava un peu, el seu propietari s'aixecava tot adolorit, i sortia corrent.
I així és com els homes de Karatepe van recuperar els seus peus.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
