Ambeco i Aguatí
Aquest és el conte d'Ambeco, que en llengua calabarí vol dir venado, que és com se li diu al cérvol a Cuba, i Aguatí, que tortuga, i que a Cuba se li diu jicotea.
Una vegada es van ajuntar el venado i la jicotea, és a dir, el cérvol i la tortuga, és a dir, Ambeco i Aguatí, i es van desafiar a una cursa.
Tots sabeu que el cérvol corre molt, i la tortuga va molt a poc a poc. Per això tots pensaven que Ambeco guanyaria l'aposta fàcilment.
—Et dono tres dies d'avantatge! —li va dir Ambeco.
—No vull cap avantatge, només necessito quinze dies per preparar-me —va respondre Aguatí.
El venado va concedir a la jicotea quinze dies per preparar-se i cada un se'n va anar pel seu costat, quedant citats per al dia DE l'aposta.
Mentre el venado, és a dir, el cérvol, és a dir, Ambeco es va entretenir a burlar-se de la jicotea amb tota la gent del poble i amb els altres animals, la jicotea, és a dir, la tortuga, és a dir, Aguatí va cridar dues jicoteas amigues seves i els va dir que el dia de l'aposta es situessin una a cada un dels pobles que havien de passar durant la cursa, perquè saludessin el cérvol quan arribés corrent.
Va arribar el dia de l'aposta. Les jicoteas amigues es van col·locar cada una al seu poble i Aguatí es va ajuntar amb Ambeco per començar l'aposta.
Van donar el senyal de partida i es van posar a córrer. Al cap de poc Ambeco es va perdre de vista i Aguatí, en comptes de córrer, es va amagar sota una mata.
Ambeco continuava corrent, i cantava de tant en tant:
Ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó.
En arribar al primer poble, Ambeco va pensar que havia arribat amb tant avantatge que tenia temps d'afaitar-se, i va entrar a la barberia cantant:
Ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó.
Però quan estava a mig afaitar, va veure una jicotea a la calçada, una tortuga, que li cantava així:
Aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué.
El que vol dir «La tortuga ja va arribar, ja va arribar, i va arribar».
Ambeco, en veure i sentir la jicotea, va creure que era Aguatí la que cantava, i va fer un salt i va sortir corrent sense acabar d'afaitar-se. Per això, el cérvol només té pèl en una part de la cara.
El venado va continuar corrent i, confiat en la gran velocitat de la seva cursa, va pensar que si havia perdut la primera part de l'aposta, no podria perdre les que li faltaven, i va tornar a cantar:
Ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó.
Va arribar al segon poble. Tenia gana, i com que va pensar que li sobrava temps, se'n va anar a menjar molt content:
Ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó.
Encara no havia menjat sinó poques mossegades, quan va veure una jicotea, una tortuga, que li va cantar així:
Aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué.
Ambeco va pensar que Aguatí ja havia arribat i va arrencar a córrer, espantat i sense menjar. Va córrer, va córrer i va córrer i va arribar de tornada al poble de sortida, molt confiat que guanyava l'aposta.
Ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó,
ambeco rimagüe quindan-dá, core nyaó.
Però Aguatí va sentir el cant d'Ambeco. Va sortir del seu amagatall i va recórrer la poca distància que la separava la meta, i va arribar abans que Ambeco.
Aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué,
aguatí langué, langué, langué.
Quan va arribar Ambeco tot el poble i els altres animals es van burlar d'ell, perquè havia perdut la carrera amb Aguatí. Ambeco va fugir a la muntanya i no va voler tornar més al poble. Per això el cérvol viu a la muntanya i no vol baixar al poble.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
