La granota gegant
Fa molts anys, una granota gegant tenia atemorit el gran país dels abenaki.
La granota es bevia tots els rius, i els abenaki s'estaven quedant sense aigua.
Els abenaki van recollir els seus tipis i van emprendre una gran marxa a la recerca d'aigua dolça.
Se'n van anar tots menys el cap. A ell no li feia por la granota gegant. I tenia un pla.
Va empunyar la seva millor destral i va començar a tallar un enorme roure. Però no el va tallar del tot: va esperar que s'apropés la granota gegant. I quan la granota gegant va passar sota el roure, el cap abenaki va sortir del seu amagatall i va donar l'últim tall.
El gran roure va caure sobre la granota gegant que es bevia tots els rius, i la va matar.
De les branques del roure van sorgir rius d'aigua neta i dolça.
Però, mentrestant, els abenaki havien arribat a un riu tan ample que no es veia l'altra vora. Van tastar l'aigua i van comprovar que era salada.
Estaven cansats i assedegats. No tenien forces per anar més lluny a la recerca d'aigua potable.
Es van deixar portar per les ones, es van enfonsar al mar. I després, del fons, van sorgir convertits en balenes.
Per això les balenes llancen raigs d'aigua: somien amb fonts d'aigua dolça.
Encara no saben que el seu cap va matar la granota gegant.
Algun dia, potser, podran nedar fins als rius del gran roure.
Això és el que espera el seu cap, que viu a Adanak, al Quebec. Si el visiteu, us dirà «kolipaio», que en llengua abenaki vol dir «benvingut».
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
