La mare de l'humanitat
Aquest és un conte del poble mossi, que són els fundadors d'Uagadugu, la capital de Burkina Fasso. El seu idioma s'anomena moré, i en moré Burkina Fasso significa el país dels homes lliures.
En aquell temps Uendé era l'avantpassat més savi dels mossi.
Tres homes mossi es van presentar davant d'Uendé.
—Vull un cavall —li va demanar el primer.
—Vull gossos de cacera —li va demanar el segon.
—Jo vull una dona —li va demanar el tercer.
I Uendé els va donar el que demanaven.
Els tres homes mossi van emprendre el camí del seu llogarret molt contents.
Quan anaven bosc a través, va retrunyir el tro i va caure una gran pluja. Es van arrecerar com van poder.
Plovia i plovia.
Tenien gana.
La dona va encendre un foc i va preparar menjar per a tots.
Els homes mossi que tenien cavall i gossos de cacera van tornar a visitar Uendé
—Gran Uendé, nosaltres també volem dona!
I l'ancià savi dels mossi va convertir el cavall i els gossos en dues dones.
Els dos homes mossi van emprendre molt contents el camí del llogarret amb les seves dones.
La dona que va sorgir del cavall va resultar ser golafre.
La dona que va sorgir dels gossos va resultar ser malvada.
Però la primera dona, la que va sorgir de l'amor del tercer mossi, va resultar ser bona i dolça: ella és la mare de la humanitat.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
