La mona i la tortuga
En un petit bosc de Mahé, la més gran de les 115 illes de l'arxipèlag Seychelles, allà lluny, a l'oceà Índic, vivien fa molt temps una mona i una tortuga.
La mona era astuta i mentidera.
La tortuga procurava no creuar-se al seu camí.
La mona vivia alegrement saltant d'un arbre a un altre. Tenia el menjar a l'abast de la mà.
La tortuga havia de caminar molt per buscar menjar.
Un dia la tortuga va sortir de casa seva molt aviat a comprar arròs.
A mitja tarda, quan tornava a casa amb la seva càrrega, va recordar que no tenia llenya per preparar el menjar.
Va deixar la càrrega al costat del camí i es va posar a recollir llenya.
La mona, saltant de branca en branca, va arribar fins a la càrrega d'arròs.
Quan la tortuga va tornar amb la seva llenya, va veure que la mona estava asseguda sobre el seu sac d'arròs.
—Mira el que he trobat al camí!
—És el meu arròs! —va exclamar la tortuga.
—El teu arròs? —va respondre la mona, burleta— És meu, me'l vaig trobar al camí.
La tortuga es va posar a plorar.
Però la mona es va emportar el sac d'arròs per menjar-se'l amb els seus amics.
La tortuga va caminar dia i nit d'un costat per a l'altre buscant menjar per a les seves cries.
Un matí va veure la mona adormida en una branca baixa. La seva cua arribava fins al camí.
Llavors la tortuga va mossegar la cua de la mona i no la va deixar anar.
La mona es va despertar sobresaltada.
—Què passa? Qui s'atreveix a mossegar-me la meva cua?
—No és teva —va respondre la tortuga—, és meva: me la vaig trobar al camí.
La mona va intentar enfilar-se per les branques, però la tortuga no la deixava anar.
Poc a poc, la va portar a ròssec fins al tribunal.
—L'arròs era meu!
—La cua és meva!
—L'arròs era meu!
—La cua és meva!
El jutge, a la fi, va comprendre el que passava.
I va cridar un soldat de la guàrdia.
—Talla la cua a aquesta mona llesta!
La mona, en sentir allò, va començar a cridar:
—Pietat! Pietat! Una mona sense cua! Tots es riuran de mi! Pietat!
Però el jutge li va manar callar:
—Si el que la mona troba al camí és de la mona, el que la tortuga troba al camí és de la tortuga.
I a aquella mona la van anomenar «la lladre sense cua».
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
