De com els ietis van acabar amb els ietis
A Khumbu, a les muntanyes del Nepal, vivien uns ninots de neu que es deien ietis.
Els ietis no es deixaven veure de dia, i s'amagaven a la neu i observaven els treballs dels homes.
Quan es feia fosc, els ietis baixaven a les aldees i volien fer el mateix que els homes, però eren tan talossos que desfeien tot allò que els homes havien de fer durant el dia, i feien malbé tots els horts.
Els habitants de Khumbu, els famosos xerpes, no s'atrevien a lluitar contra els ietis: eren molts i molt forts.
Després de temps de pensar i discutir, els xerpes van idear un pla. Sabien que de dia els ietis els vigilaven amagats a la neu, i això era molt important...
Un dia els ietis van veure que els xerpes bevien d'una bóta, que lluitaven amb unes espases i després se n'anaven a casa.
Quan va començar a fosquejar, tots els xerpes eren a les seves finestres: volien veure el resultat del pla.
Els ietis van baixar, i van fer el que havien fet els homes. Van beure i es van emborratxar, i van barallar-se amb espases i es van matar els uns als altres. Perquè la bóta no era plena d'aigua, com la que havien begut els xerpes, i les espases tampoc eren de fusta, com les que van utilitzar en la seva lluita: la bóta era plena de licor i les espases eren d'un tallant acer.
I els xerpes van pode cultivar les seves terres en pau.
Però de tant en tant miren la muntanya i pensen que hi ha algú que els vigila des de la neu: el ieti, un supervivent d'aquella batalla, l'home de les neus que ningú ha vist però que tots saben que viu allà a dalt, a l'Himàlaia.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
