El jove de greix de balena
Hi havia una vegada una jove noia inuïta, que és com s'anomenen veritablement els esquimals, un amic de la qual es va ofegar al mar. Es va entristir molt, i ningú podia consolar-la, ella solament estimava el que s'havia ofegat, no estimava cap altre noi.
L'estimava tant que va decidir fer-ne un altre d'igual: va agafar un tros de greix de balena i li va donar la forma del seu amic.
Va fer una escultura tan perfecta que semblava de veritat.
—Abraça'm fort! —li va dir la figura de greix de balena.
I la tendresa de l'abraçada li va donar vida.
I se'n van anar tots dos a viure a una cabana a la vora del mar, allí, a Groenlàndia.
Quan el seu nuvi venia fatigat de pescar, li deia:
—Abraça'm fort!
I l'abraçada de la seva amiga el revifava.
Un dia que estava caçant foques es va sentir malament: el sol l'estava desfent. Suava i suava, i cada vegada se n'anava fent més petit.
Quan va arribar a la cabana era només (tan sols) un petit munt de greix de balena. La seva amiga no el va poder abraçar.
La noia es va entristir molt.
Però va prendre un altre bon tros de greix de balena i el va emmotllar donant-li la forma del seu amig ofegat. I quan estava acabant la seva obra, la figura li va dir:
—Abraça'm fort!
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
