La ignorància de Confuci
Confuci era un filòsof que vivia a la Xina de la dinastia Zhou, fa uns dos mil cinc-cents anys. Es deia que era el més savi del món conegut, i tots el respectaven.
Cert dia que anava cap a la font a per aigua, va veure una parella jove que discutia acaloradament.
Confuci es va detenir a observar-los.
—El sol està més a prop de nosaltres quan surt i més lluny al migdia —deia el noi.
—No —deia la noia—, està més lluny quan surt i més a prop al migdia.
El noi no estava d'acord, i va dir:
—Quan surt, té la grandària d'una gran roda. Sembla un plat. Això es deu que quan està a prop es veu més gran, i quan està lluny es veu més petit.
Però la noia tenia un altre argument:
—Quan surt encara és fred, però al migdia ens escalfa. Això vol dir que quan surt està lluny, i al migdia està a prop.
El noi es va quedar callat, pensatiu. Pensatiu com l'home que estava escoltant-los.
El noi va donar una colzada a la noia. Ella també es va adonar que un ancià els escoltava. I ambdós van reconèixer el savi.
—Digues-nos, gran Confuci —li va preguntar el noi—, qui de nosaltres té raó?
I Confuci va confessar que no sabia qui dels dos tenia raó, perquè el sol sembla, per la seva grandària, més proper quan surt; però per la seva calor més proper al migdia.
Llavors, la noia, enfadada, li va dir:
—I tu ets el més savi de la Xina?
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
