• Inici
• Contes

El vell i els ocells i els peixos

Hi havia una vegada un ancià indi xerokee, tan ancià que no tenia forces per caçar ni pescar. De vegades es quedava sol, perquè la tribu sortia a caçar, a pescar o a guerrejar, i passava molta gana.

Pensava que anava a morir. Només podia alimentar-se dels productes de la seva petita horta. Estava massa feble per baixar al riu, i no tenia forces per tensar l'arc.

Però una nit, en somnis, va arribar fins al seu tipi la petita gent, els enviats de Manitú.

Li van ensenyar com fer una sarbatana, li van ensenyar a fer dards, i li van ensenyar a caçar ocells.

Al matí següent tenia una sarbatana al seu tipi, amb els seus dards.

Va estar assajant tot el matí, disparant dards amb la sarbatana. Quan va pensar que ja havia après a disparar bé, es va apropar a un petit panissar.

Va esperar i va esperar.

Van arribar els ocells a menjar el gra, i l'ancià xerokee va disparar la seva sarbatana. Va tornar al tipi amb molts ocells. Els va plomar, els va rostir i els va guardar per tenir una bona reserva.

Així va poder menjar verdura i carn.

Quan es va sentir més fort, va baixar al riu amb la seva sarbatana i va tornar al seu tipi amb una bona quantitat de peix. El va netejar, el va rostir i el va guardar per tenir una bona reserva de peix.

El vell xerokee era feliç.

Quan rostia, estenia una agradable aroma pels voltants. Un dia, atret per l'olor del rostit, se li va apropar un home. Li va demanar menjar. L'ancià el va convidar al seu tipi, i allà el visitant va poder veure una gran quantitat d'ocells i de peixos rostits. Va pensar que aquell ancià no podria menjar tant, i va decidir que era més just que se'l mengés ell.

I pensant que tenia raó, l'home va matar l'ancià.

Després es va disposar a menjar els ocells i els peixos.

Però cada vegada que s'emportava un ocell a la boca, l'ocell recuperava les seves plomes, agitava les ales, escapava de la mà de l'home (d'home) i es posava a volar.

I cada vegada que s'emportava un peix a la boca, el peix recuperava les seves escames, agitava la seva cua, escapava de la mà de l'home i lliscava fins al riu.

I així és com l'home que va matar l'ancià que caçava ocells i pescava peixos va morir de gana.