El congrés d'animals
Els animals es van reunir, perquè el vell lleó s'havia mort i anava a ser substituït.
Llavors el cap nou va dir:
—Tots els diumenges realitzarem treballs per millorar la nostra societat.
Els animals van aplaudir el cap, que era un mussol vell, molt savi.
Però un no va aplaudir: era. el gripau, que, gandul i egoista, deia:
—Sí! No veu que sí! . . . Diumenge jo vaig a nedar i a dormir!
I va arribar diumenge i tots se'n van anar a complir amb les seves tasques, però
el gripau, a la llacuna, continuava dient:
—Tan bolos, jo no vaig a treballar... L'aigua és fresca, i dormir en ella és deliciós.
Així van passar uns quants diumenges, fins que el vell mussol va reunir de nou tots els animals en assemblea i els va parlar així:
—Amics, tots estem satisfets del deure complert, però n'hi ha un que no desitja viure en societat, que no vol ajudar els altres, i que per tant ha de ser expulsat d'aquí.
Tots els animals es van mirar i van xiuxiuejar en veu baixa, però el gripau es va
quedar silenciós.
Llavors el mussol va prosseguir:
—No vull acusar-lo directament, només diré que és verd, té els ulls sortints i viu
a l'aigua.
Llavors el gripau va saltar frenèticament, cridant:
—Això, això, que expulsin el cocodril!
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
