Joanet l'ós i el castell dels dolors
Joanet va sortir a conèixer la por i es va fer amic d'un llenyataire.
Joanet i el seu amic van caminar i van caminar, i a la fi es van trobar amb un home que era a la porta d'un molí. L'home tenia una roda de molí al seu dit, com un anell, i s'entretenia donant-li voltes.
Veient allò, Joanet i el seu amic el llenyataire es van dir:
«El món és ple de gent com nosaltres!»
—On aneu? —els va preguntar el moliner.
—A conèixer la por! —li van respondre.
—També m'agradaria conèixer-la —va dir el moliner.
—Vine amb nosaltres! —li van dir.
I allà se'n van anar els tres a conèixer la por del món.
Van arribar a un castell. No hi havia ningú, però a la cuina hi havia menjar en abundància.
També hi havia armes.
Van llançar a sorts qui s'encarregaria de cuinar, mentre els altres dos sortien a caçar.
Li va tocar en sort al llenyataire.
El llenyataire es va quedar a preparar el menjar, i Joanet i el moliner se'n van anar de cacera.
A la poca estona va aparèixer un ancià a la porta del castell. Venia pobremente vestit, i va demanar de menjar.
El llenyataire li va dir que tenia molta feina, que no li podia donar res.
Llavors el vell captaire li va donar una gran pallissa al moliner i el va deixar al llit, tot adolorit.
?Quan van arribar Joanet i el moliner, el llenyataire els va dir:
—Em dol tot el cos.
—Però que t'ha passat? —li van preguntar.
—Em dol tot el cos.
—No et preocupis, jo prepararé el menjar —va dir Joanet l'ós.
Joanet va preparar el menjar i van menjar els tres. I el llenyataire es va curar.
L'endemà van llançar a sorts qui es quedaria cuinant mentre els altres dos se n'anaven a caçar.
I li va tocar quedar-se al moliner.
Quan van passar una estona caçant, el llenyataire li va dir a Joanet:
—Anem al castell.
Quan van arribar, el moliner estava al llit.
—Em dol tot el cos.
—Però que t'ha passat? —li van preguntar.
—Em dol tot el cos.
L'endemà va ser Jonet qui es va quedar cuinant. Cuinant i pensant, perquè era clar que allà passava alguna cosa estranya.
Pensava i pensava com vèncer els dolors.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
