Contes

Lo monard e la tortuga

Dens un boscòt de Mahé, la mei grana de las islas de l'archipèl Seichèlas, acerà, dens l'ocean d'Índia, que demoravan, bèth temps a, un monard e ua tortuga.

Lo monard qu'èra esberrit e mensongèr.

La tortuga qu'ensajava de non pas encontrà'u suu camin.

Lo monard que vivè urós, en sautar d'ua branca tà l'auta. Qu'avè tostemps de qué minjar.

La tortuga que devè marchar hèra mei tà's poder trobar drin de qué minjar.

Un dia, la tortuga que partí hèra de d'òra de lor tà s'anar crompar ris.

Lo vrèspe, quan se'n tornè dab las crompas, que's brembè que n'avè pas lenha entà cosinar.

Que deishè la carga au ras de la rota e que començè de s'amassar lenha.

Lo monard, qui sautava de branca en branca, qu'arribè dinc a la carga de ris.

Quan la tortuga se'n tornè dab la lenha, que vedó lo monard assedut sus la carga de ris.

— Espia çò qui m'ei trobat suu camin!

— Qu'ei lo men ris — ce cridè la tortuga.

— Lo ton ris? — ce'u responó lo monard — Qu'ei men, que'u m'èi trobat suu camin.

La tortuga que's hiquè a plorar.

Mes lo monard que's hasó seguir lo sac de ris tà'u se minjar dab los amics.

La tortuga que marchè nueit e dia per tota la contrada tà trobar de qué minjar entaus sons petits.

Un matin, que vedó lo monard qui èra en trin de dromir sus ua branca baisha. La soa coda qu'arribava dinc au sòu.

Lavetz, la tortuga que nhaquè la coda deu monard shens deishar-la.

Lo monard que's desvelhè en subersautar.

— Qu'ei çò qui's passa ? Qui'm gausa nhacar la coda ?

— N'ei pas toa — ce responó la tortuga, qu'ei mea : que l'èi trobada suu camin.

Lo monard qu'ensajava de pujar per las brancas mes la tortuga ne deishava pas de'u nhacar la coda.

Chic a chic, que'u s'amiè dinc au tribunau.

— Lo ris qu'èra men!

— La coda qu'ei mea!

— Lo ris qu'èra men!

— La coda qu'ei mea !

Lo jutge, a la fin, que comprenó çò qui's passava.

E qu'aperè un sordat de la guarda.

— Copatz la coda d'aqueth monard esberrit !

Lo monard, en enténer aquò, que començè de cridar:

— Per pietat! Per pietat! Un monard shens nada coda! Tots que's trufaràn de jo! Per pietat!

Mes lo jutge que'u hasó carar:

— Çò qui tròba lo monard suu camin, qu'ei deu monard, çò qui tròba la tortuga suu camin qu'ei de la tortuga.

E despuish aqueth dia, lo monard qu'estó nomenat « lo panaire shens coda ».

Tèste : Koldo Izagirre

Trabucada : Institut Occitan (Pòle Lenga & Societat)

Votz : David Bordes

Açò qu'ei l'istuèra deu monard e de la tortuga, e que vien d'arbo en arbo de las islas Seichèlas

Creative Commons Lizentzia