Contes

La mare morta

En una llunyana aldea de l'antiga Rússia vivia una vídua amb els seus tres fills: dos llestos i un ximple. El seu difunt marit, que era comerciant, li havia deixat una bona quantitat de diners.

—La meva mort és propera, vull que us cuideu del vostre germà, no l'abandoneu —els va dir als seus fills llestos.

I es va morir tranquil·la, perquè els seus fills llestos li van dir que es farien càrrec del seu germà ximple.

I els germans llestos es van repartir l'herència sense recordar-se del seu germà ximple. Quan el ximple va reclamar la seva part, li van dir que ells s'havien de casar i tenien moltes despeses.

El ximple es va carregar a la seva mare a l'esquena i va pujar a la teulada.

—Veniu, veniu! Els meus germans han matat la meva mare!

Espantats per aquells crits, els germans llestos li van donar cent rubles i un cavall.

El ximple va asseure la seva mare al trineu i es va allunyar.

Anava camí de Moscou quan li va venir de cara un ric carruatge.

—Aparta't del camí! —li va ordenar el noble que venia de la capital.

—Aparta't tu! —li va dir l'idiota.

Indignat davant de tanta gosadia, el noble li va llançar una fuetada. Però el ximple la va esquivar, i la fuetada va pegar la mare, i la va tombar sobre la neu.

—Has matat la meva mare! Has matat la meva mare! —va cridar el ximple.

El noble, tement que el sentissin els ocupants dels trineus i carruatges que s'estaven amuntegant al camí, li va donar cent rubles perquè callés.

El ximple va agafar els diners, va posar la seva mare al trineu i va prosseguir el seu camí fins al vespre.

Va arribar a una petita ciutat i va preguntar pel pope, el capellà de l'església ortodoxa.

Va entrar a la bodega de la casa del pope: estava plena de pots de mel i de llet. El ximple va asseure la seva mare en una cadira, a la mà esquerra li va posar un pot de llet i a la dreta una cullera. El ximple es va amagar rere una bóta.

Al cap de poc va aparèixer la serventa del pope. En veure que una dona li robava la nata de la llet, la serventa la va pegar amb la clau al cap. La mare del ximple va caure al terra.

—Socors! Socors! Han matat la meva mare! —va cridar el ximple sortint del seu amagatall. Va fugir escales a dalt i va sortir al carrer cridant:

—Socors! Socors! La serventa del pope ha matat la meva mare!

Quan el pope va saber el que ocorria, va sortir al carrer i li va dir així al ximple:

—Calla! Té cent rubles!

—És poc —li va dir el ximple.

—Enterraré la teva mare gratis!

I el ximple va acceptar el tracte.

Després va tornar a l'aldea amb tots els diners que havia guanyat amb la seva mare morta.

—Què has fet amb la nostra mare? —li van preguntar els seus germans.

—L'he venuda, mireu el que he guanyat!

En veure tants rubles, els germans llestos van pensar que si una vella morta es podia vendre per tants diners, una jove morta valdria molt més.

Els germans llestos van matar les seves joves esposes i van portar els cadàvers al mercat, per vendre'ls.

I els vilatans, en veure el que havien fet, els van denunciar. Va arribar la guàrdia i els va lligar ben fort. Els van jutjar i els van deportar a Sibèria, on ja no els faria falta ser tan llestos.

Text: Koldo Izagirre

Traducció: Merçe Mitjanes

Veu: Toni Strubell

Aquest és el conte de la mare morta, i ve en trineu des de la Rússia del fred i de la neu

Creative Commons Lizentzia