Contes

La mair morta

Aus temps antics, dens un vilatge perdut de Russia, que demorava ua veuda dab los sons tres mainats : dus qu'èran intelligents e l'aute pepiòt.

Lo son defunt òmi, qui èra comerçant, que l'avè deishat ua beròja dineròla.

— Qu'e'm vau morir, qu'avetz de v'aucupar deu vòste hrair, ne'u deishetz pas — ce digó aus dus mainats intelligents.

Que's morí shens nat chepic puish a que los sons mainats intelligents que l'avèn prometut de s'aucupar deu lor hrair pèpi.

E los hrairs intelligents que's despartín l'eretatge shens pensar au lor hrair pèpi.

Quan lo pèpi e demandè la soa part, que'u responón que's devèn maridar e que'us calè hèra de sòus tà pagar las còstas.

Lo pèpi que's prenó la defunta mair sus l'arrea e que pugè suu teit.

— Espiatz, espiatz ! Los mens hrairs que m'an tuat la mair !

Esvarjats per aqueths crits, los hrairs intelligents que'u balhèn cent robles e un chivau.

Lo pèpi que hiquè la soa mair morta sus ua tragina e que se n'anè.

Qu'anava de cap tà Moscòu quan se trobè cap a cap dab ua veitura de las beròjas.

— Tira't deu camin ! — ce'u digó lo nòble qui vienè de la capitala.

— Tira't tu medish ! — ce'u digó lo pèpi.

Esmalit per un tau aplom, lo nòble que'u balhè un còp de hoet. Mes lo pèpi que l'esvitè, e lo còp de hoet que toquè la mair e que la hasó càder sus la neu.

— Que m'as tuat la mair ! Que m'as tuat la mair ! — ce cridè lo pèpi.

De paur que los qui èran sus las traginas e dens las veituras qui passavan a contunhar suu camin n'entenossen, lo nòble que'u balhè cent robles tà que's carèsse.

Lo pèpi que's prenó los sòus, que tornè hicar la mair sus la tragina e que tirè camin dinc a que nueitegèsse.

Qu'arribè dens ua vilòta e que demandè on èra lo pòpe, lo curat de la glèisa ortodòxa.

Qu'entrè dens la cava de l'ostau deu pòpe : qu'èra conhida de pòts de meu e de lèit.

Lo pèpi qu'assedó la soa mair sus ua cadièra :

que'u hiquè un pòt de lèit dens la man gaucha, e dens l'auta, ua culheròta.

Lo pèpi que s'esconó darrèr ua barrica.

Chic de temps après, la goja deu pòpe qu'arribè.

En véder ua hemna qui'u panava la cresta de la lèit, la goja que la truquè suu cap dab la clau.

E la mair deu pèpi que cadó per tèrra.

— Ajuda ! Ajuda ! Que m'an tuat la mair ! — ce cridè lo pèpi en sortir deu son esconeder. Que pugè los escalèrs e que sortí en cridar :

— Ajuda ! Ajuda ! La goja deu pòpe que m'a tuat la mair !

Quan lo pòpe aprenó çò qui s'èra passat, que sortí e que digó au pèpi :

— Cara't ! Tè, cent robles !

— Qu'ei chic de causa — ce'u responó lo pèpi.

— Qu'enterrarèi la toa mair a gratis !

E lo pèpi qu'acceptè lo mercat.

Puish, que tornè tau vilatge dab tots los sòus qui avè ganhat mercés a la soa mair morta.

— Qu'as hèit de la nosta mair ? — ce'u demandèn los hrairs.

— Que l'èi venuda, espiatz çò qui m'èi ganhat !

Quan vedón tots aqueths robles, los hrairs que's pensèn qu'ua morta joena e poderé har enqüèra mei de sòus que non pas ua vielha.

Lavetz, los hrairs intelligents que tuèn las lors hemnas joenas e que's hasón seguir los cadavres tau mercat entà'us véner.

E los deu vilatge, en véder çò qui avèn hèit, que'us denoncièn. Los guardas qu'arribèn e que'us estaquèn plan hòrt.

Qu'estón jutjats e deportats en Siberia, acerà ne'us demandarén pas d'estar intelligents.

Tèste : Koldo Izagirre

Trabucada : Institut Occitan (Pòle Lenga & Societat)

Votz : David Bordes

Açò qu'ei l'istuèra de la mair morta, e que vien en tragina deu hred e de la neu de Russia ençà

Creative Commons Lizentzia