Contes

Disputa entre Sol i Lluna

En els dies del primer Avi, Lluna i Sol vivien a la Terra, a les grans planes on habitava el gran poble sioux.

Com molts d'altres que viuen a la terra, un bon dia van començar a parlar i van acabar renyint.

Lluna va dir:

—Jo reuneixo el Poble, però tu el disperses. Quan apareixes tu, els uns van a pescar, els altres a caçar, el poble no està reunit.

—Però així el poble es fa més gran, arriba a llocs on mai abans havia estat, per això el disperso —va respondre Sol.

Però Lluna no hi estava d'acord.

—També tu t'allunyes, te'n vas i els abandones en l'obscuritat. I en l'obscuritat no poden caçar ni pescar.

Llavors, Sol va parlar al Poble:

«Us contemplaré des del capdamunt. Governaré tot el vostre treball»

I llavors va dir Lluna:

«També jo viuré al capdamunt, per il·luminar-vos. Us congregaré quan es faci fosc. Dormireu tranquils. Farem el camí, un darrera l'altre. Jo guiaré els vostres passos».

I Lluna i Sol ja mai més van renyir.

Text: Koldo Izagirre

Traducció: Merçe Mitjanes

Veu: Toni Strubell

Aquest és el conte de Lluna i Sol, i ve il·luminant des de la terra dels indis sioux

Creative Commons Lizentzia