• Inici
• Contes

Com va a néixer Joanet, l'ós sense por

Avui queden molt pocs óssos, però abans, als Pirineus, a la llarga cadena muntanyosa que va des del mar Cantàbric fins al mar Mediterrani, vivien gran quantitat d'óssos. També vivien en aquestes muntanyes pastors, llenyataires, carboners, caçadors... Els óssos es traslladaven d'una vall a l'altra, un dia eren el País Basc i un altre a Bearn, de Catalunya passaven a Aragó... En els seus viatges, no es feia estrany que algun ós s'endarrerís o es perdés.

Un ós es va quedar aïllat en una cova, no molt lluny d'una cabana de pastors. Van passar setmanes sense que s'aixequés la boira, i no podia arriscar-se a caure per algun precipici. Estava trist i no suportava la falta de companyia. Un matí va veure que de la cabana de pastors sortia una dona a recollir llenya.

L'ós la va raptar i se la va emportar a la cova. I va posar una enorme pedra que tapava l'entrada.

Al cap de nou mesos va néixer un nen.

Quan el nen va complir quatre anys, li va dir a la seva mare:

—Mare, no vols veure el món?

La mare li va assenyalar la pedra. I el nen va tirar d'ella amb la seva mà esquerra i va deixar oberta l'entrada de la cova. Tenia quatre anys, però era un ós molt fort.

—Fill meu, si ve el teu pare i veu el que has fet, ens matarà.

Però el petit ós la va portar al poble més proper.

I Joanet, que és com es deia l'ós, va anar a l'escola.

I tots els nens es reien d'ell:

—El teu pare és un ós! El teu pare és un ós!

Joanet va agafar un d'ells pels dos peus, i utilitzant-lo com a estaca, va donar una bona pallissa als seus companys.

I li va dir a la seva mare:

—Mare, me'n vaig a conèixer el món.

—Fill meu, però què se t'ha perdut al món?

—Vull conèixer la por —va respondre Joanet.

La dona va consultar amb el mestre, i el mestre li va dir:

—Jo li ensenyaré la por.

Va portar Joanet a un paller. Allí el mestre guardava una gran caixa.

—Obre la caixa! —li va ordenar a Joanet.

Joanet va obeir: en obrir-la, una multitud de coloms van sorgir de l'interior

agitant les ales a la cara del noi.

La veritat és que Joanet es va sorprendre una mica.

—No t'ha fet por? —li va preguntar el mestre.

—He tingut un ensurt, però no m'he espantat.

I Joanet va deixar el mestre, va deixar l'escola, va deixar la seva mare i se'n va anar a la recerca de la por.