Contes

Lo congrès de las bèstias

Las bèstias que s'amassèn per'mor lo lion vielh que s'èra mort e que'u calè arremplaçar.

Lavetz, lo navèth capdau que digó :

— Tot dimenge, que tribalharam tà que la nosta societat sia mei bona.

Las bèstias qu'aplaudín lo capdau, un vielh gahús, hèra sapient.

Mes que n'i avó un qui n'aplaudí pas : qu'èra lo sapo, un feniant, un egoïsta ; que disè :

— Òc, qu'ei atau ! ... Jo, lo dimenge, que nadi e que dromi!

E quan arribè lo dimenge, tots qu'anèn har lo lor tribalh lhevat lo sapo, qui, dens la lagua, arroganhava :

— Be son bèstias ! Jo, ne vau pas tribalhar ... l'aiga qu'ei fresca, e dromir dens aquesta aiga, qu'ei un plaser.

Mantuns dimenges que's passèn atau dinc a que lo vielh gahús organisèsse ua auta amassada de las bèstias, que'us digó :

— Amics, qu'èm hèra contents deu tribalh hèit, mes que n'i a un ací qui ne vòu pas víver en societat, qui ne vòu pas ajudar los autes, e qui, per'mor d'aquò e deu estar hòrabandit d'ací.

Totas las bèstias que s'espièn, en shebitejar, mes lo sapo, eth, que's carava.

Lavetz, lo gahús qu'ajustè :

— Ne'u voi pas acusar atau, mes que diserèi sonque qu'ei vert, qu'a uelhàs redons e que viu dens l'aiga.

Lavetz, lo sapo que's hiquè a sautar com un pèc, en cridar :

— Mes òc, mes òc, que cau hòrabandir lo crocodile !

Tèste : Koldo Izagirre

Trabucada : Institut Occitan (Pòle Lenga & Societat)

Votz : David Bordes

Açò qu'ei l'istuèra deu congrès de las bèstias, e que vien de Cuba ençà

Creative Commons Lizentzia