Per què el cocodril no menja gallina
Quan el riu Ogoué només el coneixien els akula, els akowa, els baka, els bakoya, els babongo i els bakuyi, és a dir, els que nosaltres cridem, sense raó, pigmeus, hi havia una gallina que tenia el costum d'apropar-se a vores del riu.
La gallina anava a la vora perquè el corrent deixava allà restes de menjar.
Però al riu no habitaven els akula, els akowa, els baka, els bakoya, els babongo ni els bakuyi, al riu Ogoué habitava i regnava el cocodril.
I el cocodril també tenia gana.
—Ai, germà! No ho facis!
El cocodril es va quedar molt sorprès en sentir allò, i va deixar la gallina en pau.
«M'ha dit germà...», es deia el cocodril.
Uns dies més tard la gallina va aparèixer de nou a la vora. I del centre del riu Ogoué va saltar el cocodril decidit a menjar-se-la.
—Ai, germà! No ho facis!
I el cocodril, impressionat, es capbussà a l'aigua.
«M'ha dit germà... Però la gallina viu a la terra, i jo a l'aigua!»
Com que no podia viure en aquella incertesa, el cocodril va decidir anar a visitar Nzambé, el pare savi de tots els akowa, els baka, els bakoya, els babongo i els bakuyi.
Al camí es va trobar amb el seu amic el llangardaix.
—On vas, amic cocodril?
—Vaig a consultar Nzambé.
—Què et passa? Tens problemes?
—Quan m'apropo a la gallina per menjar-me-la, em diu «Ai, germà! No ho facis!» Per això vaig a consultar Nzambé.
Llavors el llangardaix li va dir:
—Amic cocodril, no siguis ximple. Si consultes això a Nzambé no faràs més que mostrar la teva ignorància. Què importa que la gallina visqui a la terra i tu a l'aigua? Els ànecs i les tortugues viuen a l'aigua i ponen ous com la gallina. I el cocodril, potser no posa ous?
—Sí... —va respondre el cocodril, vermell de vergonya.
—La gallina és la teva germana —va sentenciar el llangardaix.
I aquesta és la raó per la qual el cocodril no menja gallina.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
