Contes

Lo joen en grèish de balea

Un còp èra, ua gojata inuit, qu'ei atau que los esquimaus s'apèran, lo son amic que s'èra negat dens la mar.

Qu'avó hèra de dòu, qu'èra tota desconsolada, per'mor qu'aimava sonque aqueth gojat, ne n'aimava pas nat aute.

Que l'aimava tant que decidè de'n hargar un aute, tot parièr : que's prenó un tròç de grèish de balea e que'u balhè la fòrma deu son amic.

L'escultura que'u semblava perfèitament.

— Abraça'm ! — ce digó a l'escultura de grèish de balea.

De tant qu'èra arderosa, l'abraçada que balhè vita a l'escultura.

E los dus qu'anèn víver dens ua cabana au ras de la mar, acerà, au Groenlàndia.

Quan lo son amic e tornava de la pesca, fatigat, que'u disè :

— Abraça'm hòrt !

E l'abraçada de la soa amiga que l'arreviscolava.

Un dia, quan èra a la caça deu fòca, que's sentí mau : lo sorelh que'u hasè hóner.

Que sudava, que sudava e mei anar mei, que s'amendriva.

Quan arribè a la cabana, n'èra pas mei qu'un pielòt de grèish de balea. La soa amiga ne'u se podó pas mei abraçar.

La gojata que n'avó hèra de degrèu.

Mes que's prenó un aute tròç de grèish de balea e que'u balhè la fòrma deu son amic negat.

Un còp qui avó acabat la soa òbra, l'escultura que'u digó :

— Abraça'm hòrt!

Tèste : Koldo Izagirre

Trabucada : Institut Occitan (Pòle Lenga & Societat)

Votz : David Bordes

Açò qu'ei l'istuèra deu mainat en grèish de balea, e que vien en hóner despuish Groenlàndia

Creative Commons Lizentzia