Contes

L'ors Joanicòt e lo castèth de las dolors

Joanicòt que volè conéisher la paur e que s'amigalhè dab un boscassèr.

Joanicòt e lo son amic que caminèn, que caminèn ; tot d'un còp, qu'encontrèn un òmi qui s'estava davant la pòrta d'un molin.

Entà s'amusar, l'òmi que hasè virar ua arròda de molin qui avè au son dit, com si estosse ua baga.

En véder aquò, Joanicòt e lo son amic que's digón :

« Que i a un sarròt de monde com nosautes capvath deu monde ! ».

— On vatz ? — ce'us demandè lo molièr.

Que vam conéisher la paur ! — ce'u responón.

— A jo tanben, que m'agradaré de la conéisher, ce digó lo molièr.

— Ça-i dab nosautes — ce'u digón!

E tots tres que partín entà conéisher la paur.

Qu'arribèn a un castèth. N'i avè pas arrés, mes dens la cosina que i avè plan beròi de qué minjar.

Armas tanben que i avè.

Que tirèn a las palhetas tà saber qui haré la cosina entertant qui los dus autes anavan caçar.

Qu'ei lo boscassèr qui estó tirat.

Lo boscassèr que demorè au castèth, e Joanicòt e lo molièr qu'anèn caçar.

Au cap de chic de temps, un vielhòt qu'arribè davant lo castèth.

Qu'èra vestit de perrecs e que disè de qu'avè hami.

Lo boscassèr que'u digó qu'èra cuentat de tribalh, que ne podè pas har arren tad eth.

Lavetz, lo vielh mendicant que fotó ua estrilhada au boscassèr e que'u deishè dens lo lheit, hart de mau.

Quan Joanicòt e lo molièr tornèn, lo boscassèr que'us digó :

— Que soi hart de mau.

— Mes, que t'ei arribat ? — ce'u demandèn

— Que soi hart de mau.

— Ne te'n hàcias, que soi jo qui vau aprestar lo repaish — ce digó l'ors Juanico.

Joanicòt qu'aprestè lo repaish e tots tres que's hiquèn a taula. E lo boscassèr que guarí.

L'endedia, que s'i tornèn a tirar a las palhetas tà saber qui haré la cosina entertant qui los dus autes anavan caçar.

Qu'ei lo molièr qui estó tirat.

Au cap d'ua pausa, lo boscassèr que digó au Joanicòt:

— Tornem tau castèth.

Quan arribèn au castèth, lo molièr qu'èra au lheit.

— Que soi hart de mau.

— Mes, que t'ei arribat ? — ce'u demandèn

— Que soi hart de mau.

L'endedia, qu'èra a Joanicòt de cosinar.

Que cosinava e que pensava ; solide, que s'i passava quauquarren d'estranh.

Ne deishava pas de pensar quin calè har tà poder guarir aqueras dolors.

Tèste : Koldo Izagirre

Trabucada : Institut Occitan (Pòle Lenga & Societat)

Votz : David Bordes

Açò qu'ei l'istuèra de l'ors Joanicòt e deu castèth de las dolors

Creative Commons Lizentzia