Joanet l'ós a la cova misteriosa
Joanet estava sol al castell abandonat. Els seus amics, el llenyataire i el moliner, se n'havien anat de cacera.
Estava sol, però tenia a mà el seu bastó de ferro, que pesava cent quintars.
Va arribar el captaire pinxo, el mateix que havia vençut el llenyataire i el moliner.
—Vas ser tu? —li va preguntar Joanet.
I el captaire, sense respondre, li va voler pegar. Llavors Joanet va empunyar el seu bastó de cent quintars i li va donar una pallissa.
El va partir en quatre trossos i els va llançar per la finestra.
Quan van arribar els seus amics el dinar estava a la taula.
El llenyataire i el moliner no van dir res.
—Mireu per la finestra —els va dir Joanet.
I van veure que el terrible home que els havia deixat adolorits estava en quatre trossos.
—Seguim endavant —els va dir Joanet—, encara no hem trobat la por.
Van caminar i van caminar, i van arribar a una cova.
—Vegem què hi ha endins.
Joanet va fer un cistell retorçant alguns arbres, i amb unes lianes va fer la corda necessària per baixar el cistell.
Joanet l'ós es va asseure al cistell amb el seu bastó de cent quintars.
El llenyataire i el moliner es van encarregar d'agafar la corda per anar baixant Joanet i el seu bastó.
Quan va arribar al fons de l'avenc, Joanet va veure una dona.
—Sóc l'assistent de les tretze portes —li va dir la dona.
Joanet va fer caure les tretze portes amb el seu bastó.
I rere l'última porta va veure dues boniques noies.
—Què feu aquí?
—Som les filles del rei de l'Hongria.
Les havien raptat, i portaven vuit anys a la cova.
Una de les noies tenia una pilota d'or, i les dos tenien set vestits.
Van tallar set trossos dels seus vestits, i els van regalar a Joanet.
Joanet va posar una de les germanes al cistell, i va estirar la corda perquè els seus amics la pugessin.
?Quan van veure aquella noia tan bonica, el llenyataire i el moliner es van barallar per ella. Però Joanet va estirar de nou la corda, i van pujar la segona noia. Llavors el llenyataire i el moliner van fer les paus.
—Teniu més germanes allà a baix? —els van preguntar a les noies.
—No, a baix només queda Joanet l'ós.
I llavors els amics de Joanet van llançar la corda al fons i se'n van anar a casa del rei de l'Hongria amb les dues noies.
Text: Koldo Izagirre
Traducció: Merçe Mitjanes
Veu: Toni Strubell
